ART AL CEMENTIRI DE MANRESA

 

Un passeig pel cementiri de Manresa, sobretot per la part més antiga, construïda a partir de 1845, l'actual secció de Sant Maurici, ens mostra una gran quantitat d'obres artístiques on destaca l'escultura, però també hi ha exemples de mosaics, vitralls, ferro forjat i pintura.




PORTA PRINCIPAL I FAÇANA

              La façana d'estil neoclàssic ens recorda un temple egipci          

               El plafó relleu simbolitza La Passió de Crist cap el Calvari. Obra de Juan Pueyo.
      
            L'àngel custodi de l'escultor Carles Flotats i Galtés


LA ICONOGRAFIA


L'ÀNGEL

L'àngel, juntament amb la creu, són els símbols que trobem amb més freqüència als cementiris cristians.

L'àngel és l'anunciador, el missatger de Deu. És per aixó que connecta el mon del més enllà amb el terrenal, és el guardià de les tombes i dels difunts.

De les representacions de les figures dels àngels podem extreure interpretacions que completaran el seu caràcter d'intermediari entre el cel i la terra. Així les ales desplegades indiquen que acaben d'arribar a custodiar l'ànima del difunt i demostrant el triomf i la salvació. Plegades significa el dol per la pèrdua d'un ser estimat.

Porten els peus despullats, símbol d'humilitat.

L'àngel amb la trompeta fa referència al judici final.

El dit que senyala cap amunt és l'esperança en el cel i quan senyala avall és la Deu aconseguint l'ànima del difunt.

CRIST I LA CREU

La representació de Crist és la figura més present als cementiris, ja sigui amb la seva imatge o amb el símbol de la creu. Les figures de Crist i la creu són una al·lusió a l'esperança de la resurrecció.

Aquestes creus poden ser de pedra, bronze, ferro forjat, acer etc. i generalment en forma de creu llatina però també veim molt sovint la creu solar que és la creu amb un cercle.

L'ÀNCORA

Símbol de salvació i esperança en la vida eterna

ALFA I OMEGA

Són la primera i la darrera lletra de l'alfabet grec i representen Deu com a principi i fi de tot.

EL LLIBRE

El llibre de la vida, l'aprenentatge, el coneixement.

LES FLORS

Signifiquen la fragilitat de la vida



ESCULTURES




            La decoració és una composició en marbre blanc. Un arc d'estil romànic sobre unes columnes neoclàssiques emmarquen la figura femenina asseguda sobre un pedestal. L'escultura és coneguda amb el nom de Resignació, obra de Josep Llimona, un dels escultors més rellevants del modernisme. Capella B de sant Maurici




                           Conjunt funerari compost pel sepulcre, que es troba sobre un basament elevat per dos graons, una columna amb capitell jònic, coronada per una creu i l'escultura en marbre d'una dona que amb la ma sosté una cadena que subjecta una àncora de bronze. L'àncora era un símbol de salvació. 
L'arquitecte d'aquest panteó fou Bernat Pejoan i l'escultura és obra de Josep Llimona.
Panteó 16 de sant Maurici.







Els alt-relleus representen les quatre virtuts teologals: la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança. Panteó 5 de sant Maurici. Esquerra 2. Escultura de Josep Pagés.   







                            Monument funerari format per un pedestal rectangular amb un relleu on es representa la Crucifixió.
Sobre el pedestal hi ha un sarcòfag custodiat per la figura d'un àngel amb les ales obertes i amb el braç esquerre senyalant el cel en senyal d'esperança i amb el dret el sarcòfag en senyal de salvació.
        La decoració escultòrica és obra de Pau Bergonyós. L'escultor de l'àngel fou Miquel Castellana.Panteó 10 de sant Maurici. Dreta 2




            La decoració de la capella és obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i la decoració escultòrica de J. Romeo. El conjunt el presideix un escultura de la Pietat sota un baldaquí. Capella 3 de sant Maurici.


        Projecte decoratiu obra de l'arquitecte Bernat Pejoan. Capella 17 de sant Maurici


                Figura en marbre blanc de Crist Ressuscitat elevant-se de la tomba i mirant cap el cel. Arquitecte Bernat Pejoan i escultor Carles Flotats. Capella 23 de sant Maurici




            La decoració és feta amb marbre gris i blanc. Les ales plegades de l'àngel simbolitzen el dol. Darrere de l'àngel, una creu amb els símbols Alfa i Omega, principi i fi,  amb un medalló esculpit  al centre on es representa l'escena dels àngels recollint l'ànima del difunt.
       Els arquitectes van ser Juli Maria Fossas i Josep Grasses i l'escultor J. Romeo. 
Capella 1 de sant Maurici.


           Medalló en marbre blanc anb la representació d'un evangelista ajudat en la seva tasca per un àngel. L'escultor és Carles Flotats i Galtés., Capella 25 de sant Maurici.


            La capella la presideix un sant Crist en marbre blanc obra d'en Joan Flotats i Llucià. Capella 10 de sant Maurici. 



                Damunt d'un pedestal veiem la figura d'un àngel dret amb les ales obertes i la mirada cap el cel. Amb la ma dreta sosté una trompeta de bronze i amb l'esquerre un llibre. Simbolitza l'àngel del judici final.
 Escultura de Josep Ferrer. L'arquitecte de la capella va ser Bernat Pejoan. Capella 22 de sant Maurici. 


            Capella dissenyada per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa amb columnes de marbre rosat i capitells de marbre blanc. L'escultura en marbre blanc de l'àngel custodi amb el llibre de la vida a la ma, és obra de l'escultor Josep Ferrer i Torras. A la paret frontal, de marbre gris, trobem un medalló emmarcat amb elements florals d'estil gòtic en bronze, contenint un baix relleu en marbre de l'efígie de Jesús amb la corona d'espines. Capella 2 de sant Maurici


                 Obra escultòrica en marbre blanc de Carles Flotats que representa la 
Lamentació sobre Crist mort. Capella 11 de santa Agnès


        Alt relleu amb la figura de sant Jaume a cavall sota un arc amb columnes i capitells neoromànics en marbre blanc i gris. Capella 4 de santa Agnés.


            Capella 24 de santa Agnés.


            Escultura de Joan Flotats. Capella 9 de sant Maurici.


                Es desconeix qui va ser l'artista autor d'aquest grup escultòric de marbre blanc en el que veiem l'àngel, intermediari entre el cel i la terra, acompanyat d'una figura femenina amb flors a les mans. Capella 9 de santa Agnès.


                Figura d'un àngel en marbre blanc obra de l'escultor Josep Ferrer i Torras. Capella 18 de santa Agnès.


               Escultura d'un àngel amb les ales desplegades cap avall obra de l'escultor Josep Ferrer i Torras, a partir de dibuixos atribuïts a Ignasi Oms i Ponsa. Capella 27 de sant Maurici.




            Escultura obra de Francisco Sala. Simbolitza l'esperit humà que s'eleva cap el cel sorgint del món material representat pel bloc de granit. És un homenatge a tots els difunts de la ciutat de Manresa.


ALTRES ESCULTURES









FERRO FORJAT

        El cementiri té una gran riquesa en obres de ferro forjat, sobre tot en portes i tancaments de les capelles i panteons, però també ho podem veure en canelobres, làmpades i altres elements decoratius moltes vegades amb dissenys vegetals. 



            Disseny de la porta elaborat per Ignasi Oms i Ponsa. Capella 10 de sant Maurici


            
                    Capella 9 de santa Agnès

                    Capella A de sant Maurici.


              Capella 2 de sant Maurici.

                Capella 22 de sant Maurici




                    Capella 10 de santa Agnès.


             




                                 Capella 11 de sant Maurici.
                   





LES CREUS




















VITRALLS





PINTURA



    Capella pintada pel pintor Evarist Basiana. Al sostre hi ha la representació de Déu en forma de sol i envoltat d'àngels. A la resta de la capella veiem escenes bíbliques i com a escena principal la Crucifixió. Capella 10 de santa Agnès.


MOSAICS



            Mosaic al panteó de Ramon Cuitó i Amat






ARQUITECTURA



    Panteó mausoleu que reprodueix una capella d'estil neogòtic. El seu arquitecte va ser Frederic Soler i Catarineu i les escultures, en marbre blanc, són obra de Josep Ferrer que representen les imatges de sant Isidre Llaurador, escultura de l'esquerra, sant Ignasi de Loiola, escultura de la dreta i al centre la imatge de sant Fruitós. Al timpà hi ha dos àngels de genolls adorant la Sagrada Forma. Panteó de la família Borràs.





            El panteó mausoleu reprodueix una esglesiola de planta basilical d'estil neoromànic. Portalada amb arc de mig punt i arcades cegues. L'escultura que corona l'edifici representa a sant Fèlix de Cantalici. Panteó de la família Serra Santamans.


Aquest panteó mausoleu és un templet de planta quadrangular, s'obre als quatre costats amb arcades de mig punt  i les portes de ferro i vitralls donen una gran lluminositat a l'interior. Al sostre hi ha una escultura del Sagrat Cor de Jesús. Panteó de la família Planell.




El mausoleu va ser concebut com a templet de ciment amb planta de creu grega formada per la prolongació de quatre grans arcades catenàries. Els murs laterals han estat decorats amb mosaics de figures religioses i creus.
Aquest panteó acull les despulles de Joaquim Amat-Piniella, escriptor manresà supervivent dels camps de concentració nazis i autor de la novel·la "K.L. Reich".
En un lateral del panteó hi ha una placa en commemoració a les víctimes del nazisme. Panteó de Ramon Cuitó Amat.











  Accés principal al cementiri d'estil neoclàssic 





























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL CORREFOC

L'ANELLA VERDA

LA BASÍLICA DE LA SEU